L’any acadèmic 2023-2024, al centre de Corrents actuals II es troba la fenomenologia. Ens hi acostem des de tres escorços: el moment fundacional, amb el desenvolupament del projecte original per part d’Edmund Husserl; la seva recepció primerenca, amb les recerques del cercle de Göttingen i l’obra d’Edith Stein; i la seva transformació hermenèutica, amb el pensament de Martin Heidegger. Com a rerefons crític i diagnòstic cultural reprenem en tots tres el fil conductor esbrinat en Corrents actuals I: la noció d’alienació (Entfremdung). Amb ells prosseguim la nostra anàlisi de la filosofia alemanya en el llarg segle XIX.
Per a il·lustrar el bloc hem triat el cartell original del film de Fritz Lang Metròpolis (1927). Són de diversa mena les connexions que hom pot establir-hi amb el nostre recorregut. Les podem xifrar en tres mots, de penetració creixent: ciutat, alienació, fenomenologia.
El primer terç del segle XX és l’època de les grans ciutats: el creixement poblacional, els plans urbanístics i l’augment de la salubritat, la introducció d’estris que hi afavoreixen l’habitabilitat, l’enllestiment de mitjans de comunicació interns i externs… aquests desenvolupaments fan de la ciutat l’escenari d’un millorament que semblava sense aturall. En El món d’ahir, Stefan Zweig esmenta com Berlín se superava contínuament a si mateixa i el progrés es respirava per arreu; el mateix es pot dir de València. Eren anys de creixement i optimisme. Les ciutats cobejaven modes de vida complexes, des de l’existència paupèrrima de la ma d’obra industrial fins als costums refinats de l’alta burgesia. En Metròpolis, la tensió entre la ciutat soterrània i la futurista fa esclatar la revolta. La gran màquina, que devora els treballadors com a Moloc contemporani, sintetitza els vessants de l’alienació tal i com era concebuda en l’esquerra hegeliana.
Amb la criatura cibernètica dissenyada al film es dóna una passa més enllà respecte dels ensomnis de Mary Shelley: ja no és un ésser de carn i os recreat en el laboratori, sinó una ment encarnada en un sistema no orgànic. No cal fer un exercici d’epoché per tal de concebre eixe exemplar d’intel·ligència artificial avant la lettre…? Tot això s’esdevingué en un relat que va amarar l’imaginari col·lectiu i que fascinà, malgrat Lang mateixa, els ideòlegs del Tercer Reich. Un film estrenat el mateix any en què es publicava el heideggerià Ésser i temps.
Aquest trajecte del nostre recorregut es permet acostar-nos a un moment fascinant, enlluernador i esglaiador alhora, de la nostra història. A fornir-ne el vessant fosc hi és l’ascens del nazisme, que aprofità no pocs aspectes de la gran filosofia alemanya; n’esdevingueren així la versió esbojarrada, treta de polleguera. Els nostres protagonistes visqueren eixe deliri de ben a prop. Cadascú al seu mode, ens enviaren un missatge que cal escoltar.
Pedro Jesús Teruel
Professor titular, departament de Filosofia
València, 29 de gener del 2024
pedro.teruel@uv.es
El present bloc fou creat el 8 de desembre del 2020.
Substitueix el bloc emprat en la més recent època de Corrents (2015-2020).
S’allotja en el servidor de la Universitat de València i incorpora
eines i materials sorgits de l’experiència durant la pandèmia.
En la imatge: Metropolis, pòster de Boris Bilinski.
Kunstbibliothek, Preußischer Kulturbesitz, Berlín.
L’animació de portada d’escenes colorades és
un muntatge de susan036lee pujat a YouTube.
Darrera actualització: 27.12.2023.
© P. J. Teruel, 2020-2024. Tots els drets reservats.